Tecnoautobiografia

Des de vent petita la tecnologia a format part de la meva vida. No podria imaginar-me la meva vida sense fer-ne ús d’ella.

En els meus primers anys de vida, la tecnologia ja tenia un paper directe, ja que els meus pares cobrien les meves demandes d’una manera més senzilla, gracies aquestes innovacions, que cada dia formaven més part de les nostres vides. Hem de tenir en compte, que com en tots els camps, hi han hagut moltes millores que s’han creat al voltant del nadó i les seves necessitats, per tal de fer la vida dels pares més còmode. Aquestes tecnologies anomenades artefectuals, un exemple seria el cotxet, correctament preparat i elaborat per ser manegat de la manera més fàcil.

Ràpidament aniria descobrint sense adonar-me noves tecnologies, que formarien part de la meva infància, marcant-me aquesta etapa amb referents imprescindibles per mi. Podríem fer referència a la televisió que tantes hores ens acompanya de petits, amb dibuixos infantils que no deixen de tenir la seva basant educativa, entre altres recordo “Barrio Sesamo”, “Musi”. També hi hagut d’altres que ens han traslladat a monts fantàstics, com pot ser “Arale” o “el món dels somnis”

Però aquí no s’acaba l’influencia de les TIC, ja que ben aviat vaig experimentar l’evolució de jugar amb videoconsoles, en aquest cas la “Megadrive”, va ser la primera que es va instal·lar a casa meva, fent un recorregut fins avui en dia, canviant de consoles que cada vegada són més sorprenents.

Paral·lelament la meva vida estava envoltada de tecnologies, des del cotxe que gracies a ell, podia anar escola cada dia, fins la bicicleta, que hem donava moments increïbles connectats amb la natura i els amics,… I com no, la tecnologia simbòlica, que des del inici de la meva vida, se m’ha ensenyat per tal d’entendre i poder-me moure en la cultura en la que formo part, des del ús de la pesseta, que aviat vaig haver de canviar per l’euro. La simbologia que hem de respectar com a vianants, que al créixer es va ampliar amb el codi de circulació. En la meva vida gracies a la tecnologia organitzativa, he viscut avantatges com el fet de tenir una família, en la qual poder-me recolzar en tots moments, o inclús poder formar part de classes reduïdes, que facilitaven el meu aprenentatge.

Altes com les biotecnologies, m’han permès poder suportar els mals de caps, que aviat van arribar a la meva vida, resolent aquest problema amb un fàrmac.

És així com jo he crescut amb la tecnologia, però a mesura que vaig créixer, vaig anar descobrint nous invents tecnològics, que van també marcar la meva adolescència. Encara recordo el meu primer ordinador, amb el que vaig gaudir d’internet. Per mi es va obrir un món sense fronteres i per descobrir. El principi hem va costar molt d’assimilar i fer-ne ús, però cada dia que passava tenia més traça i maneig d’aquest. Amb l’arribada del telèfon mòbil, vaig poder experimentar el canvi de poder trucar els meus pares encara que no estiguessin a casa, suposo que per ells va ser un element tranquil·litzador, ja que a mi hem podien controlar més. Al principi però només arribàvem a l’abast de tenir un mòbil per tota la família, avui dia tots tenim mòbil independent i personal. Aquests han evolucionat, en preu i qualitat, no m’imagino funcionant avui dia amb el meu primer ordinador, o mòbil dels meus pares.

A les classes també es va notar aquest canvi, cada dia se’ns exigia més fer treballs i recerques que ampliessin les fonts de coneixement. Així doncs, ja no només existia els llibres, biblioteques, el paper i el bolígraf. Tot ha anat canviant.

Amb l’evolució de les tecnologies, jo també vaig anar canviant. Primer tenia el meu radio cassett, desprès el disman i ara MP4 ipod, que hem permet veure vídeos, fotos, llegir llibres i fins i tot, connectar-me Internet.

Les innovacions han estat en tots els camps, en la bellesa, en la llar, en el oci… però crec que medicament, gracies aquestes evolucions ha aconseguit grans passos, que ens permeten viure d’una manera més segura i ha fet que vivim una mitjana més alta d’anys. 
 

Actualment no m’imagino ni un dia de la meva vida sense la tecnologia, començant a coses bàsiques com pot ser la llum, seguint per el transport i continuant amb tots els elements que hem permeten dur una vida amb qualitat. La societat ens “obliga” a formar part d’aquesta era tecnològica, cada dia es fan més coses amb ordinador i Internet. Sembla impossible viure sense aquests elements, per poder estar al dia i seguir el ritme que exigeix la societat. Les persones que queden excloses d’aquestes tecnologies, es troben limitades i negades d’una font de informació i d’avantatges.

Per concloure, m’agradaria dir que la tecnologia ens facilita el dia a dia, però hem pregunto; fins quins extrems arribarem? Cada dia hi han més avanços, i més ràpid. Aquest fet provoca que les coses que s’han creat fa un any, quedin desfasades. A cas aquest estil de vida, no ens porta a un consumisme sense fre?